El dissabte 26 de Febrer amb motiu d’una celebració familiar anàrem a Valencia. El dinar era en la Malva-rosa, punt de encontre restaurant “ El Bobo”.
Estaguent pegant un passeig varem observar una caseta d’una construcció especial va resultar que era la casa-museu de Vicente Blasco Ibañez.
Després de haver llegit una de les seves obres ( La Barraca) vaig tindre curiositat
per apropar-me, estava oberta i vam poder entrar a mes era gratuït per ser dissabte.
La façana te una terrassa acabada en columnes jòniques y les dues cantonades estan tallades amb la silueta d’una dona.
La casa te una planta baixa dedicada a sala de reunions i exposicions temporals (no es podia visitar).
A la primera planta està instal•lada la col•lecció museogràfic permanent donada per la seva neta Gloria Lorca Ibañez; hi ha retrats, objectes personals y moltes cartes escrites per el mateix Blasco a distints amics: Una d’elles descrivint la seva biografia que l’envia al seu amic Isibro Lopez i comença així “naci en Valencia patria de Sorolla y Benlliure y soy hijo de...”
Entre les fotografies que son moltes hi ha una de quant el nombraren doctor Onoris Causa de la universitat de Washington, una altra on es veu una gran multitud que quant arribà les seves despulles des de França a Valencia. També te moltes pintures i mirant-les em vaig trobar a la sorpresa de que hi havia una del nostre pintor José Segrelles. Tres o quatre bustos un d’ells de Benlliure.
En una taula amb la col•lecció de quasi totes les seves obres vaig observar La Barraca de la primera edició amb tapes de cartó.
En una altra taula estava plena de cartes de quan ell estava a la Argentina i enviava a la família y als amics.
En les vitrines de la paret estaven fulles del diari “El Pueblo” que ell escrivia i era director.
Estava moblada en cadires de la època molt originals, també hi havia un piano.
Una altra cosa que també en va agradar molt va se una gran taula de pedra amb unes potes precioses que estava a la terrassa.
En la segona planta esta ubicada la biblioteca del propi escriptor que esta dedicada per als investigadors (no es visitava).
Després de veure tota la casa es fou l’hora del millor: anar-se’n a dinar
Estaguent pegant un passeig varem observar una caseta d’una construcció especial va resultar que era la casa-museu de Vicente Blasco Ibañez.
Després de haver llegit una de les seves obres ( La Barraca) vaig tindre curiositat
per apropar-me, estava oberta i vam poder entrar a mes era gratuït per ser dissabte.La façana te una terrassa acabada en columnes jòniques y les dues cantonades estan tallades amb la silueta d’una dona.
La casa te una planta baixa dedicada a sala de reunions i exposicions temporals (no es podia visitar).
A la primera planta està instal•lada la col•lecció museogràfic permanent donada per la seva neta Gloria Lorca Ibañez; hi ha retrats, objectes personals y moltes cartes escrites per el mateix Blasco a distints amics: Una d’elles descrivint la seva biografia que l’envia al seu amic Isibro Lopez i comença així “naci en Valencia patria de Sorolla y Benlliure y soy hijo de...”
Entre les fotografies que son moltes hi ha una de quant el nombraren doctor Onoris Causa de la universitat de Washington, una altra on es veu una gran multitud que quant arribà les seves despulles des de França a Valencia. També te moltes pintures i mirant-les em vaig trobar a la sorpresa de que hi havia una del nostre pintor José Segrelles. Tres o quatre bustos un d’ells de Benlliure.
En una taula amb la col•lecció de quasi totes les seves obres vaig observar La Barraca de la primera edició amb tapes de cartó.
En una altra taula estava plena de cartes de quan ell estava a la Argentina i enviava a la família y als amics.
En les vitrines de la paret estaven fulles del diari “El Pueblo” que ell escrivia i era director.
Estava moblada en cadires de la època molt originals, també hi havia un piano.
Una altra cosa que també en va agradar molt va se una gran taula de pedra amb unes potes precioses que estava a la terrassa.
En la segona planta esta ubicada la biblioteca del propi escriptor que esta dedicada per als investigadors (no es visitava).
Després de veure tota la casa es fou l’hora del millor: anar-se’n a dinar
No hay comentarios:
Publicar un comentario